La UAB reivindica la transferència en ciències socials i humanitats com a motor d’impacte social

Amb el lema «De la recerca a l’impacte: serveis, xarxes i vies de transferència en ciències socials i humanitats», la jornada va evidenciar que la transferència en aquests àmbits adopta formes diverses i complementàries: des de les xarxes de recerca, la col·laboració amb el sector públic i l’empresa, el desenvolupament d’eines aplicades o la incidència en processos de normalització.

La sessió es va inaugurar amb la participació de Lourdes Puigbarraca, subdirectora general de Transferència i Societat del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i de Rosa María Sebastián, vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB, que van situar la jornada en el marc de l’aposta institucional per reforçar la connexió entre recerca i societat i per fer visibles totes les formes de transferència que es generen des de les ciències socials i les humanitats.

En la seva intervenció, Lourdes Puigbarraca va reivindicar el paper estratègic d’aquest àmbit en el sistema de coneixement i va remarcar que «la transferència en ciències socials i humanitats és dialogar, cocrear, escoltar i transformar». També va subratllar que la transferència no s’ha d’entendre com una fase final de l’activitat investigadora, sinó com una lògica que travessa tot el procés de generació de coneixement: «La transferència no és el final de la recerca; és una manera de fer recerca».

Per la seva banda, Rosa María Sebastián va exposar la necessitat de continuar ampliant el reconeixement institucional de la transferència en ciències socials i humanitats i de fer visible tot el que ja s’hi està fent. Va insistir que la universitat ha de treballar de manera bidireccional amb el seu entorn: «Hem de saber escoltar i construir conjuntament amb la societat, perquè els reptes socials són fora». 

Un primer bloc de la jornada va estar dedicat a presentar elsserveis i les unitats de la UAB que donen suport a la transferència. La jornada va mostrar, així, l’ecosistema intern que acompanya els grups de recerca en aquest camí: des de la protecció de resultats de recerca i la seva valorització, les CORE i els Laboratoris d’Innovació Oberta (UAB Open Labs) per abordar reptes socials des de la innovació oberta o el suport a l’emprenedoria, fins a l’ajuda per connectar amb les empreses o l’Administració pública per generar projectes, passant per l’acompanyament jurídic i administratiu d’aquestes col·laboracions.

La jornada va dedicar després un ampli espai al paper de les xarxes de R+D+I com a impulsores de la transferència. Nadal Bayà Fons, cap de l’Àrea de Transferència de Coneixement de l’AGAUR, va obrir aquest bloc destacant el valor estratègic de les xarxes en l’ecosistema de recerca i innovació, especialment a l’hora de connectar capacitats dels grups de recerca, fer emergir oportunitats i multiplicar l’impacte dels resultats. 

En aquest marc, la professora Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental de la UAB Anna Matamala va presentar AccessCat, la xarxa d’innovació en accessibilitat de Catalunya, coordinada per la UAB. La intervenció va mostrar una experiència consolidada de transferència en ciències socials i humanitats, articulada al voltant de l’accessibilitat a la informació i la comunicació. La xarxa agrupa 22 grups de recerca i ha desenvolupat un catàleg amb 10 tecnologies, 22 serveis i 35 recursos educatius oberts, a més d’activitats de formació, sensibilització, internacionalització i treball en l’àmbit de la normalització.

També en aquest bloc, Maite Melero, del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació, va presentar CLARIAH-CAT, una xarxa catalana multidisciplinària creada recentment per impulsar la valorització i la transferència dels resultats de la recerca en humanitats digitals cap al conjunt de la societat. Melero va posar l’accent en les actuacions que tenen planificades per connectar recerca, indústria cultural i tecnologia i la formació que desenvolupen en àmbits com la digitalització, el processament del llenguatge, la visualització de dades, l’anàlisi geoespacial o l’accés a infraestructures europees i de supercomputació. En la mateixa sessió, el professor del Departament de Prehistòria de la UAB Joan Anton Barceló va reforçar aquesta idea i va subratllar les oportunitats que ofereix la recerca en xarxa per obrir nous projectes interdisciplinaris i noves vies de transferència en l’àmbit de les humanitats digitals.

La segona part de la jornada va girar entorn de la relació entre universitat i sector públic, amb dues experiències orientades a mostrar la transferència com un procés de col·laboració i cocreació. Antoni Verger, catedràtic de Sociologia de la UAB i investigador ICREA, va presentar el projecte ACCOUNTED, centrat en l’àmbit de la col·laboració en les polítiques educatives, un cas que exemplifica com la recerca pot contribuir a donar resposta a reptes públics des d’una lògica d’aplicació i utilitat. Per la seva banda, Miquel Domènech, director del Departament de Psicologia Social de la UAB, va intervenir amb la ponència «Ciència i tecnologia per a tothom i amb tothom», en què va posar el focus en l’accessibilitat, la inclusió i la necessitat que la innovació tingui en compte la diversitat d’usos i de persones destinatàries.

El bloc dedicat a capacitats, metodologies i eines de transferència va permetre aterrar aquestes reflexions en dos exemples concrets. La investigadora Mireia Farrús va presentar SCRIBAL, un transcriptor digital per a la docència vinculat a l’àmbit de les tecnologies lingüístiques i l’accessibilitat, i que és el que es va utilitzar durant la jornada. Alexandra Bretones, investigadora del Departament de Geografia de la UAB, va explicar Urbametrics, una iniciativa que simplifica dades urbanes i territorials complexes per facilitar la presa de decisions. Les dues investigadores van explicar el seu camí cap a la transferència d’aquestes eines, i aquestes aportacions van mostrar com la transferència també es concreta en productes, metodologies i serveis aplicats que neixen de la recerca i es projecten cap a contextos reals.

La jornada va continuar amb un bloc centrat en la col·laboració entre universitat i empresa. Beatriz Ferrús, directora de l’Escola de Doctorat de la UAB, va presentar els doctorats industrials com una eina consolidada de transferència. La UAB compta amb 69 programes de doctorat, dels quals 37 corresponen a l’àmbit de les ciències socials i jurídiques, les arts i les humanitats, i va destacar l’evolució en el nombre de tesis amb menció de doctorat industrial i de convenis signats en els darrers anys.

En aquest mateix bloc, la professora del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB Roser Martínez va exposar el cas d’un doctorat industrial entre la UAB i TÜV Rheinland sobre gestió preventiva en riscos sistèmics, com a exemple de col·laboració sostinguda entre coneixement acadèmic i entorn professional. I Xavier Roda Gilabert, investigador postdoctoral al Departament de Prehistòria de la UAB, va presentar PREHISTOPIRINEO, una iniciativa que proposa transferir patrimoni a través d’experiències immersives. El projecte, vinculat a Roca dels Bous Immersive, planteja l’ús de realitat virtual i jocs seriosos (serious games) per fer comprensible el patrimoni prehistòric a públics no especialistes. La presentació també va posar sobre la taula els aprenentatges d’aquest tipus de col·laboració: l’accés a noves tecnologies, el finançament i les possibilitats de contractació, però també els reptes derivats de l’alineament entre tempos, llenguatges i expectatives de la universitat i l’empresa.

La sessió especial final, a càrrec d’Anna Matamala, va abordar la normalització com a eina de transferència, una idea especialment rellevant perquè amplia la concepció habitual de la transferència més enllà de la comercialització o la creació d’empreses. La ponència va defensar que els estàndards i les normes constitueixen una via clara de valorització del coneixement, perquè permeten traslladar resultats de recerca a marcs de referència que orienten productes, serveis i polítiques. Matamala va presentar exemples vinculats a normes d’accessibilitat en organismes com l’Organització Internacional de Normalització (ISO), l’Associació Espanyola de Normalització (UNE), el Comitè Europeu de Normalització (CEN), el Comitè Europeu de Normalització Electrònica (CENELEC), l’Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions (ETSI) i la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), així com la participació de la UAB en els comitès que discuteixen les normatives.

La jornada es va tancar amb un espai final d’intercanvi i preguntes i amb la cloenda institucional de Rosa María Sebastián. En conjunt, la jornada va reforçar una idea compartida al llarg de totes les sessions: que la transferència en ciències socials i humanitats és plural, relacional i transformadora, i que pot concretar-se en serveis, xarxes, metodologies, col·laboracions, instruments de política pública, estàndards i projectes empresarials. La trobada va servir, així, per mostrar el potencial d’aquests àmbits per generar impacte tangible i per consolidar una mirada més àmplia i precisa sobre què vol dir transferir coneixement des de les ciències socials i les humanitats.