Quan pensem en innovació, sovint ens ve al cap tecnologia, patents o startups. Però darrere de cada projecte de transferència o de cada col·laboració entre universitat i empresa hi ha persones que connecten mons diferents. Són perfils d’interfície, com gestors de projectes, tècnics de transferència o dinamitzadors de la col·laboració universitat-empresa, que es mouen entre la recerca, l’empresa i les institucions.
El sector agroalimentari es troba en un moment de transformació profunda. Pressionat per reptes globals com el canvi climàtic, la seguretat alimentària, la sostenibilitat o l’evolució dels hàbits de consum, el sistema alimentari necessita innovar de manera accelerada i, sobretot, amb una visió integrada.
D'acord amb informes de l'EPO, el MICIU i la FCRI, gairebé una de cada quatre persones inventores a Espanya és dona (2018-2022). Al mateix temps, però, aquest sistema no és lineal: la presència femenina es redueix conforme la trajectòria s’acosta cap a la patent o la creació d’una start-up. Tant a l’estat espanyol com a Catalunya trobem un bon posicionament europeu, però la igualtat segueix absent en espais on la innovació augmenta a nivell de capacitat de decisió, escalada i reconeixement.
El 2 d'agost de 2026 marca un punt d'inflexió per a la intel·ligència artificial a Europa. És la data en què entrarà en vigor l'AI Act, el primer marc regulador integral que estableix normes ètiques i de transparència per al desenvolupament i ús de sistemes d'IA. Amb sancions que poden arribar fins als 35 milions d'euros o el 7% de la facturació anual mundial, el reglament europeu no deixa marge per a la improvisació. Tanmateix, la implementació completa serà gradual: les normes per a sistemes d'alt risc s'han ajornat fins al 2027-2028 en espera dels estàndards tècnics europeus.
Al llarg de l’any, el Parc ha continuat actuant com a pont entre la comunitat investigadora de la UAB i l’entorn socioeconòmic. Aquesta tasca implica identificar necessitats i oportunitats en cadascun d’aquests àmbits, conèixer de primera mà les prioritats dels ajuntaments i del teixit empresarial, comprendre les capacitats i línies de recerca dels grups de l’Esfera UAB i mantenir una relació directa amb clústers, agents socials i organitzacions que operen en sectors estratègics.
L’economia circular s’ha convertit en un dels pilars de la transformació industrial i ambiental tant a Europa com a Catalunya. La transició cap a models que redueixin la generació de residus, reutilitzin recursos i incorporin processos més eficients és avui una necessitat ambiental, però també una oportunitat clara per al teixit productiu. En aquest context, la universitat esdevé un actor essencial per connectar coneixement científic, tecnologia emergent i necessitats empresarials.
La transferència de coneixement, com a missió i compromís, s'articula mitjançant la creació d'un ecosistema on la recerca acadèmica es troba amb la demanda del mercat i la necessitat social.
L'esdeveniment vol mostrar, una edició més, el compromís de la UAB i el Parc de Recerca amb la innovació i l’aposta per la col·laboració entre la investigació i l’empresa. La Fira vol ser un focus que serveixi per afavorir la connexió entre el món acadèmic i empresarial, tot donant visibilitat a projectes d’R+D+I i fomenti aliances estratègiques. En aquest sentit, més de 80 grups de recerca i spin-offs de la UAB mostraran enguany el seu potencial tecnològic i innovador.
Amb una mirada multidisciplinària i col·laborativa, la UAB impulsa projectes pioners que aborden la transició ecològica des de la ciència, la tecnologia, la planificació territorial, l’economia i la governança. En aquest article analitzarem les línies d’actuació i capacitats per fer de la UAB un referent en transformació verda.
Capacitats per departament UAB
Aquestes iniciatives permeten a les organitzacions plantejar problemes reals que requereixen solucions creatives i multidisciplinàries, obrint un espai d’interacció amb la comunitat universitària i, especialment, amb el talent emergent dels estudiants.