Article

Tendències que estan transformant l’alimentació i el paper essencial de l’R+D

El sector agroalimentari afronta una dècada decisiva, marcada per la necessitat de donar resposta a grans reptes globals com la sostenibilitat, la seguretat alimentària i l’adaptació als nous hàbits de consum. En aquest context, la innovació esdevé imprescindible, i la recerca hi juga un paper central com a motor de transformació. Però, com es pot traduir aquest coneixement en solucions reals per al sector? En aquest article, reflexionem sobre com l’ecosistema de recerca de la UAB pot contribuir a impulsar un model agroalimentari més resilient, competitiu i sostenible.

Virginia Couste
Virginia Couste
Promotora Col·laboracions Universitat-Empresa

El sector agroalimentari es troba en un moment de transformació profunda. Pressionat per reptes globals com el canvi climàtic, la seguretat alimentària, la sostenibilitat o l’evolució dels hàbits de consum, el sistema alimentari necessita innovar de manera accelerada i, sobretot, amb una visió integrada. 

En aquest context, la recerca esdevé un vector clau de canvi. Però no qualsevol recerca: cal una recerca capaç de connectar disciplines, d’arribar al mercat i de donar resposta a problemes reals. En aquest article, analitzem algunes de les tendències que estan redefinint el sector i com la recerca, especialment des d’universitats com la UAB, pot contribuir a transformar-les en oportunitats.

  1. Producció més sostenible i regenerativa

    La pressió sobre els recursos naturals i l’impacte ambiental dels sistemes alimentaris obliguen a replantejar els models productius.

    En aquest escenari, la recerca en producció animal i agrícola sostenible és clau. A la UAB, projectes centrats en la gestió d’ecosistemes, la biodiversitat o l’eficiència dels sistemes ramaders exploren com produir aliments minimitzant l’impacte ambiental i mantenint la viabilitat econòmica. Aquest coneixement permet, per exemple, optimitzar l’ús de recursos o dissenyar pràctiques de gestió més resilients davant del canvi climàtic.

  2. Valorització de subproductes i economia circular

    L’aprofitament de subproductes i la reducció del malbaratament alimentari s’han convertit en una prioritat estratègica. Aquesta tendència no només respon a criteris ambientals, sinó que també obre noves oportunitats dins de la bioeconomia.

    La capacitat d’analitzar la composició dels aliments, desenvolupar nous ingredients o millorar processos de conservació —línies actives a la UAB— permet transformar residus en recursos. La recerca en tecnologia dels aliments i processos industrials és clau per escalar aquestes solucions i fer-les econòmicament viables.

  3. Digitalització i intel·ligència artificial en la cadena alimentària

    La incorporació de tecnologies digitals, sensors i intel·ligència artificial està redefinint la cadena agroalimentària, des de la producció fins al consumidor final.

    La convergència entre IA, fotònica i tecnologies de control permet millorar l’eficiència i la traçabilitat dels processos productius. Aquestes eines faciliten la presa de decisions en temps real, redueixen costos i contribueixen a sistemes alimentaris més transparents i sostenibles.

  4. Noves fonts de proteïna

    El desenvolupament de proteïnes alternatives —d’origen vegetal, microbià o mitjançant noves tecnologies— respon tant a la necessitat de sostenibilitat com als canvis en les preferències del consumidor.

    La recerca en nutrició animal, formulació d’aliments i avaluació de matèries primeres, àrees consolidades a la UAB, aporta coneixement clau per diversificar les fonts proteiques i garantir-ne la qualitat i seguretat. L’R+D és fonamental per validar aquestes noves solucions i facilitar-ne l’adopció industrial.

  5. Clean label i reformulació d’aliments

    Els consumidors demanen productes més naturals, amb menys additius i més transparència en la seva composició. Aquesta tendència impulsa la reformulació d’aliments i el desenvolupament de nous ingredients.

    La recerca en seguretat, qualitat i innovació alimentària treballa en el disseny de productes més segurs i amb millors propietats funcionals. Tecnologies com la microencapsulació permeten incorporar compostos bioactius o millorar l’estabilitat dels aliments, alineant-se amb aquesta demanda d’“etiquetes netes”.

  6. Automatització, sensorització avançada i nous processos productius

    L’automatització i els nous mètodes de processament evolucionen cap a sistemes més intel·ligents, on la sensorització avançada i l’anàlisi en temps real són claus per optimitzar la producció i garantir la qualitat.

    En aquest àmbit, els grups de recerca de l’àrea de la enginyeria i les telecomunicacions desenvolupen sensors de microones i sistemes d’identificació per radiofreqüència capaços de caracteritzar materials o monitoritzar processos industrials. Un exemple d’això és la seva aplicació en el control de fermentacions o de processos en la indústria vitivinícola. Aquestes tecnologies, integrables en entorns IoT, permeten avançar cap a una producció més automatitzada, eficient i traçable.

    Paral·lelament, la recerca en física aplicada treballa en instrumentació polarimètrica avançada, una tècnica òptica capaç d’extreure informació detallada de materials biològics i vegetals. Això permet detectar alteracions en teixits o identificar malalties en plantes de manera precoç, obrint noves oportunitats en control de qualitat i monitorització.

    La integració d’aquestes tecnologies —sensors electromagnètics, sistemes òptics i anàlisi de dades— exemplifica com la recerca interdisciplinària està redefinint els processos productius cap a una indústria més precisa, automatitzada i basada en dades.

La recerca i la col·laboració com a motor de transformació

Aquestes tendències no avancen de manera aïllada: requereixen coneixement científic, desenvolupament tecnològic i col·laboració entre actors públics i privats.

En aquest context, la UAB participa en projectes d’R+D+I en àmbits com la sostenibilitat alimentària, la digitalització o la bioproducció, sovint en col·laboració amb empreses. La recerca universitària no només genera coneixement, sinó que actua com a catalitzador d’innovació, permetent transformar tendències en solucions reals amb impacte econòmic, ambiental i social.

El paper del Parc de Recerca UAB és, precisament, activar aquesta connexió entre coneixement i empresa. A través de projectes col·laboratius, laboratoris d’innovació oberta i suport a la transferència, es facilita que la recerca arribi al sector productiu i contribueixi a millorar la seva competitivitat.

Planta de Tecnologia dels Aliments