El paper de les dones en transferència i innovació
Els darrers informes europeus, estatals i catalans destaquen l’augment de la presència femenina en recerca, patents i emprenedoria, però la bretxa de gènere segueix quan la innovació es tradueix en escalat empresarial, la transferència de coneixement i espais de decisió i lideratge.
D'acord amb informes de l'EPO, el MICIU i la FCRI, gairebé una de cada quatre persones inventores a Espanya és dona (2018-2022). Al mateix temps, però, aquest sistema no és lineal: la presència femenina es redueix conforme la trajectòria s’acosta cap a la patent o la creació d’una start-up. Tant a l’estat espanyol com a Catalunya trobem un bon posicionament europeu, però la igualtat segueix absent en espais on la innovació augmenta a nivell de capacitat de decisió, escalada i reconeixement.
Un sistema que canvia: més dones en recerca, doctorats i vocació STEM
A Catalunya, el personal investigador femení el 2023 era de 21.301 persones; això representa el 41.7% del total, molt per sobre de la mitjana europea (34.3%). I, tot i que sols una de cada quatre estudiant d’enginyeria és una dona, ja representen una de cada tres tesis defensades en el camp.
A nivell ocupacional, més de la meitat de les investigadores de Catalunya desenvolupen la seva activitat al sector de l’ensenyament superior i, pel que fa al sector empresarial, destaca la incorporació creixent de dones investigadores als darrers anys, amb un increment del 21%. No només això, sinó que la investigació femenina està marcada per l’excel·lència: les investigadores femenines van liderar més d’un terç dels projectes catalans amb ajuts de l’ERC durant el període 2021-2024, especialment en les Starting Grants; una mostra de com les campanyes vocacionals i els esforços en augmentar la presència femenina van donant els seus fruits.
Però no tot és positiu. Els informes analitzats destaquen el fenomen leaky pipeline, o canonada amb fuites, ens referim al fet les dones entren al cos de treball en grans números, però l’abandonen o no són ascendides al mateix nivell que els homes. La correcció i redirecció d’aquestes fuites, doncs, ha de ser un dels objectius de tot el continent.
L’estat espanyol destaca a Europa, però és lluny d’arribar a la igualtat
Si mirem les xifres, l’estat espanyol és a l’avantguarda de dones inventores, amb un 24,7% entre 2018 i 2022, només darrere de Portugal. També destaca amb un 40,3% en la proporció d’Agents de Propietat Industrial, molt per sobre de la mitjana europea del 29.2%. I fins i tot encapçala la llista de dones fundadores d’start-ups amb sol·licituds de patents europees, amb un 19,2% davant la mitjana del 13.5%.
Malgrat el lideratge relatiu d'Espanya, la infrarepresentació és persistent: les dones representen tan sols el 29,2% del personal intern dedicat a activitats innovadores en empreses el 2024, amb una evolució molt lleugera (28,2% el 2020 i 28,8% el 2022), i la bretxa de gènere es manté estable independentment de la mida de l'empresa i del sector.
Per tant, atendre només les posicions pot ser enganyós. El ritme de millora al continent és molt lent; des de 2019, la mitjana europea ha aconseguit un augment de només el 0.8%. Calen encara molts esforços, tal i com assenyala el president de l’EPO, António Campinos, ja que l’estudi posa de manifest els obstacles persistents que encara limiten el progrés.
Les patents, les start-ups i l’escalada: el focus de la bretxa
És quan ens endinsem dins l’anàlisi del salt de la recerca a la innovació aplicada que comencem a veure el sistema fer fallida. Només un quart de les sol·licitants de patents a l’OEPM al 2025 eren dones, i tan sols en un 31% de les sol·licituds hi apareix com a mínim una inventora.
Les xifres de lideratge d’inventores indiquen un creixement tot i la infrarepresentació (del 35,5 al 42,6%), però segueix havent-hi marge de creixement particularment en les àrees de tecnologies físiques i de materials.
Les empreses cofundades per dones afronten majors dificultats per escalar, amb una proporció d’start-ups menor en rondes de finançament posterior. A Catalunya, el 23% dels equips fundadors ja tenen dones, per sobre la mitjana europea i amb increments anuals d’un punt entre 2023 i 2025.
Avancem en competitivitat? Més desigualtat en finançament, transferència i lideratge
Quan parlem de les dones beneficiàries d’ajudes públiques de la innovació i la transferència, l’informe del Ministeri aporta una clau fonamental: les fuites de les canonades comencen molt abans de l’avaluació de projectes. De fet, els indicadors d’èxit d’homes i dones són comparables, però les dones s’hi presenten menys. Es declaren amb menys expectatives d’èxit, falta de suport tècnic i la percepció que les convocatòries responen a lògiques masculines.
En transferència de coneixement des de la universitat a l'empresa —contractes, patents, spin-offs—, la implicació femenina és significativament menor: 17,8% enfront del 21,9% dels homes. I el lideratge de projectes competitius segueix en mans masculines: el 61% dels investigadors principals en recerca competitiva són homes; en recerca contractada, el 67%. En els espais de lideratge corporatiu, els consells de l'IBEX-35 s'acosten al 40% de dones, però la presidència continua sent una excepció. I en les pimes innovadores certificades, tan sols un 15% de representants legals són dones.
Totes les dades presentades suggereixen que, com més es concentra i jerarquitza el poder, menys presència femenina ens trobem. Però la part positiva és que, com més es col·legia la governança i es fa horitzontal, la presència femenina obté més representació.
La invisibilització es pot solucionar ampliant el concepte d’innovació
La taxa d’Activitat Emprenedora femenina a Catalunya ha crescut fins superar les mitjanes de l’estat espanyol i de la Unió Europea; una senyal, doncs, que quan hi ha condicions favorables les dones emprenedores poden créixer. En aquest sentit, les polítiques d’igualtat ajuden a avançar en allò formal, però encara no acaben de transformar l’estructura que sosté les desigualtats.
L’informe Mujeres e Innovación 2026 reflexiona com la dimensió tradicional d’innovació és aquella que inclou innovar amb producte. Les dones, però, tendeixen a participar molt més en projectes d’innovació social (processos participatius, millores de servei, organització, accessibilitat), fins a un 72,6%. Sembla lògic, doncs, pensar que si ampliem la definició per incloure tots els processos de dimensió social i pública, les ciències socials i les humanitats queden dins de marcs d’anàlisi que visibilitzen contribucions fins ara relegades a segon pla.
Ampliar el concepte d’innovació és molt més que una qüestió conceptual. Al final, permet reconèixer el treball tant de les dones com de les àrees on hi participen i enriquir el mateix sistema d’innovació.
Què ens queda?
El camí cap a la igualtat en els camps de la innovació i la transferència és molt llarg i, tot i que els números diuen que som al camí correcte, també indiquen que anem molt lentament.
Les bases milloren: més investigadores, més doctores, més fundadores d’start-ups. Però la bretxa de gènere segueix intacte, en l’accés al finançament, el lideratge, els processos de decisió i els càrrecs de responsabilitat. Ampliar la definició d’innovació per incloure també la innovació social és també una clau per a entendre tant la invisibilitat femenina com la dimensió d’innovació en altres camps. Això, però, no pot disminuir els esforços en les àrees d’innovació de producte.
És important, doncs, no acabar l’article de forma pessimista sinó exigent. Els avenços existeixen; quan hi ha polítiques clares i criteris accessibles, el talent femení prospera. Per tant, cal que aquest fet esdevingui la norma.
Més articles
