Una obra de teatre i un repositori digital, per visibilitzar les dones en el relat històric
El projecte WIRE, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), redefineix les narratives sobre la resistència des d’una perspectiva de gènere. Els recursos creats, com pòdcasts, videojocs i dossiers educatius, estan disponibles en una plataforma oberta i accessible per a tothom.
Després de dos anys d'investigació i col·laboració internacional, 40 estudiants de quatre països europeus han recuperat i compartit les històries de vida de 50 dones fonamentals en la resistència contra els règims totalitaris del segle XX. La recerca s’ha fet com a part del projecte europeu WIRE (Women in Resistance), coordinat des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i finançat per la Unió Europea, que aquesta setmana ha presentat a Barcelona els seus resultats finals en uns actes finals coorganitzats amb el Memorial Democràtic (Departament de Justícia i Qualitat Democràtica).
Pòdcasts, jocs educatius, un dossier acadèmic, biografies digitals i l’estrena de l'obra de teatre Caure – To Fall, d'Helena Tornero són alguns dels recursos a disponibles en línia i través dels quals estudiants d’Espanya, Grècia, Itàlia i Polònia han reconstruït i ara divulguen les històries identificades, contribuint a visibilitzar el seu llegat i a enriquir la memòria democràtica europea.
La resistència: més enllà de la lluita armada
Aquests recursos estan disponibles a l’exhibició virtual i al Repositori sobre la resistència femenina, on hi ha les 50 històries de vida identificades pels estudiants. D’aquestes, 12 corresponen a dones d’origen espanyol.
Es va intentar fer una selecció representativa d’una noció tan ampla com fos possible de resistència: no només armada i no només política, i destacant el paper rellevant de les xarxes de suport més enllà del rol destacat de la resistència més activa. Per això s’inclouen històries com la de Cristina Zalva Rodis, que va decidir, malgrat l’oposició del seu marit i del perill que suposava per a ella i la seva família, socórrer i amagar un maqui ferit; o la d’Elvireta Ballester, que amb onze anys es negà a signar un certificant on s’al·legava falsament que el seu pare -capturat i assassinat pel franquisme- havia mort per causes naturals. També es poden trobar relats de dones exiliades o recluses en camps de concentració, com Conxita Grangé i Beleta o Maria Castelló Ibarz.
Tot i haver estat agents fonamentals en la lluita contra els règims totalitaris, la contribució de les dones sovint ha quedat marginada en la història oficial. Amb notables excepcions, la resistència apareix com “una cosa que fan els homes”, i les dones juguen un paper secundari i subsidiari. L’equip de WIRE ha treballat amb l’objectiu de situar el paper de les dones en el centre de les narratives històriques actuals sobre la resistència antitotalitària a Europa, per ajudar a remodelar la memòria democràtica i els valors associats a ella.
"La col·laboració entre socis de diferents països ha estat essencial per donar una visió interdisciplinària a aquestes històries i garantir que no només es recuperi el passat, sinó que es faci accessible a les noves generacions", explica Javier Rodrigo, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador del projecte. "WIRE ha permès que estudiants de tot Europa treballin en equip per redescobrir figures històriques que fins ara havien estat invisibilitzades."
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, destaca que “reafirmar i recuperar la importància de les dones és reconèixer el seu paper indispensable en la història, no com a figures secundàries, sinó com a protagonistes actives que han contribuït a forjar un futur millor” i que “a través d’aquesta consciència històrica, els estudiants poden aprendre valors de solidaritat, igualtat i justícia”.
Els actes de finalització del projecte han inclòs conferències a càrrec de les historiadores Mercedes Yusta (Espanya), Tasoula Vervenioti (Grècia), Roberta Mira (Itàlia), i Barbara Klich-Kluczewska (Polònia), una trobada dels estudiants amb membres de l’Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del Franquisme, a banda d’un recorregut pel memorial Mina Canta i el Museu de l’Exili a La Junquera. Els estudiants participants van presentar en primera persona la seva experiència dins del projecte, el repositori en línia amb les històries reconstruïdes i els recursos didàctics inspirats en aquestes històries.
L’estrena de Caure – To Fall: donant veu a les dones oblidades
Un dels moments més destacats dels actes finals ha estat l’estrena de l’obra Caure – To Fall, escrita per la dramaturga Helena Tornero i inspirada en les històries de les dones investigades pels estudiants. La peça explora les vides de dones marcades pel silenci i l’oblit, abordant la importància de la memòria històrica i el paper de les dones en la resistència.
Tal com explica l’autora de l’obra, aquesta proposta és, més enllà del seu valor artístic, “una acció orientada a reparar un altre oblit inexcusable: el de les dones que van lluitar – i lluiten encara - contra les dictadures totalitàries que es van desenvolupar durant el segle XX i, en canvi, no han estat tractades de forma igualitària en relació amb els seus homòlegs masculins”.
La importància de la cooperació europea
La col·laboració internacional ha estat un dels pilars del projecte WIRE. Les institucions participants (la UAB, el Parc de Recerca UAB i Memorial Democràtic, a Espanya; l'Associació Villa Decius, a Polònia; la Scuola di Pace di Monte Sole, a Itàlia, i l'Arxiu d'Història Social Contemporània, a Grècia), han aportat experiències interdisciplinàries i una capacitat de treball en xarxa que ha permès que el projecte assolís els seus objectius d’una manera més completa.
WIRE és una iniciativa amb vocació de transformar el futur, proporcionant a les noves generacions eines per reconèixer i valorar el paper de les dones en la història. Els materials creats a través del projecte estaran disponibles en línia al web i podran ser utilitzats per altres estudiants, professors i investigadors d’arreu d'Europa.
Més notícies
